RAMON FONTANET LLEIXÀ – CULLERER

© MAITE MESTRE

© MAITE MESTRE

© MAITE MESTRE

RAMON FONTANET LLEIXÀ – CULLERER

Compartir:

RAMON FONTANET LLEIXÀ – ARTESÀ CULLERER

Edat: 81 anys | Naixement: Alfara | Viu a: Alfara

 

CULLERER. Escolto més que parlo. M’agraden les rondalles de poble, cantava jotes a la d’Alfara. Faig culleres per a regalar. L’actualitat està fotuda i tot lo qui té coneixement ho veu. Quan vaig al cafè parlo poc, s’aprèn escoltant.

 

Com comença a fer culleres?

L’Arguiñano va fer que em poses a fer culleres! – riu. Un dia sense més ni més vaig començar a copiar totes les que sortien al seu programa. Culleres, paletes, forquilles, pinces… tot de fusta.

 

Recorda la primera peça?

Lo primer que vaig fer va ser una mà de morter i encara no era fusta de boix, sinó de carrasca. La carrasca arriba un moment que es podreix però això ho aprens en los anys.

 

Quan les feia?

Jo era paleta. La mitat de les granges que hi ha arribant a Alfara han passat pel meu muscle. Lo dia que plovia no podia treballar i era quan me dedicava a fer culleres. Ara jo no plou casi mai, abans plovia més sovint i tenia més temps per a fer-ne.

 

S’hi ha dedicat professionalment a l’ofici de cullerer?

Mai he volgut entrar en això. Jo de paleta m’he guanyat la vida prou bé, a més tenia horta i oliveres. Encara faig pataques i verdura per a tot l’any! No ho he necessitat. Ha sigut una afició com una altra, res important.

 

No es considera artesà?

No em considero cullerer, ni artesà. Faig culleres perquè m’agrada. Simplement he tingut gust en fer-les, però no vull parèixer el que no sóc. No em considero cap professional per vendre’n, lo meu és una afició. Sóc així de senzill.

És la primera vegada que ho ensenyo. Mai ho he ensenyat a ningú, ets la primera persona de fora del poble a qui li explico.

 

Sóc afortunada

Somriu.

Ara te’n contaré una. Hi ha un noi que fa anys me va demanar que li fes 3 peces. Quan li vaig entregar me va donar 24€ i li vaig dir que no, que jo mai havia cobrat ni volia fer-ho. I me’ls va llençar a terra per assegurar-se que els agafaria. Los vaig arreplegar i es l’única vegada en 40 anys que he cobrat per una peça.

 

Fa 40 anys que regala culleres…

Això mateix. Si n’he fet de peces! Me les podries mesclar en moltes altres que no fossen meues que les reconeixeria totes. Cadascú té un sistema quan fa les coses a mà, i la imaginació és única.

 

I com les fa vostè?

Tallo un tronquet de boix i el parteixo per la meitat. Primer ho tallava jo a mà, ara un amic fuster em talla els trossos grans que per a mi és la faena més pesada. Puc estar content que tothom m’ajuda – somriu.

 

Se’l veu satisfet

Sóc l’únic Ramon d’Alfara i tothom me coneix. Mai li he fet cap de tonteria a ningú, penso que tothom me té en bona consideració i això m’agrada. Que et deia?

 

M’explicava el procés

Lo que et deia… dibuixo el que vull crear i el vaig rebaixant en la destral. Per donar-li la forma ho faig en les llimes. Tinc vaires llimes. Esta menja molt bé, la grossa, i la faig servir per a rebaixar perquè fa el solquet a la fusta molt més fondo. Això és una gúbia, i la faig servir per buidar i donar forma a la fusta. M’ajudo en lo martell, donant-li copets. També utilitzo un ganivet, un simple ganivet. És un procés que al mateix temps l’has de viure.

 

Hi ha algun secret per fer culleres?

La paciència i el caragol, són los secrets més importants.

 

El caragol?

Veus este caragol de treball? m’aguanta les peces subjectes per a poder treballar. De caragols d’estos ja n’he trencat dos o tres de tant de fer culleres. Lo meu gendre és electricista, este me’l va pujar ell.

 

Treballa sempre en eines manuals?

Ara me van regalar una màquina per a lijar elèctrica. Tota la vida ho he fet en lo paper de vidre i mira quina mala pata vaig tindre, que ho agarro i al cap de 5 minuts que hi treballava se me para. Ara lo gendre me l’arreglarà però mira…

Va ser sorpresa. La xica que viu davant de casa me va demanar llenya per a rostir i jo li vaig donar encantat, sempre he sigut obert en tothom. I un dia me va portar la màquina, me va dir que m’aniria bé per a treballar en les culleres.

 

De culleres, en té alguna de preferida?

De totes la que més m’agrada és la cullera de pastor. La vaig traure d’un boixet que sortia aixina  de baix d’una pedra, ja creixia en esta forma corba. És maja eh!

 

Molt! per què es diu de pastor?

En això menjaven los pastors abans quan sortien a pasturar, són culleres que són més fàcils de fer servir assegut damunt dels màrgens de pedra seca o baix la soca d’un arbre. Ara que et dic això, mira que feia dels pollissos de les oliveres!

 

Bastons?

Sí, gaiates. Dels pollissos de les oliveres també he fet alguna gaiata. Quan passejava pel camp i en trobava algun que m’agradés li lligava un potet i el pollís anava creixent en la forma. I també vaig fer esta forca.

 

Fusta, paciència i imaginació.

Als 81 anys un ja té moltes coses per a explicar… Jo no en tinc d’oratòria ni romanços, m’agrada ser senzill. Si me veiessis al cafè que hi vaig pos allí estic sense dir res, escoltant. Si cal diré lo que convingui però s’aprèn sempre escoltant. Simplement això.

 

Què més li agrada recordar?

Cantava jotes a la rondalla d’Alfara, se m’esqueia encara bastant lo cantar. Allavons fèiem la jota de Tortosa. Jo no tenia tanta capacitat per a improvisar com lo Canalero, per això ho apuntàvem antes. Vam anar a un concurs a Tarragona, vam quedar els segons! Quico el Celio i tota esta gent, a mi això m’encanta.  M’encanten perquè jo hi vinc de l’origen este, sóc més gran que tots los que van allí però… No acabaríem si t’ho hagués d’explicar tot.

 

Diguem què li fa feliç.

Començar i acabar una cullera. Però de feliç hi estic del primer moment, perquè ho faig tan a gust!

Maite Mestre

 

Tags:
No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

No announcement available or all announcement expired.