SALVADOR GÓMEZ CASANOVA – BARRAQUER

© ABRAHAM SEBASTIÀ

© ABRAHAM SEBASTIÀ

© ABRAHAM SEBASTIÀ

© ABRAHAM SEBASTIÀ

© ABRAHAM SEBASTIÀ

SALVADOR GÓMEZ CASANOVA – BARRAQUER

Compartir:

 

Edat: 57 anys  |  Naixement: La Cava|  Viu a: Deltebre

 

BARRAQUES, ARTESANIA SOSTENIBLE. És obligat riure-te’n com a mínim tres vegades al dia. Sento profundament el Delta. Crec en les persones, la majoria són bones. “Les Mans” d’Andreu Rifé , del poema de l’ebrenc David Monllau, és la meva cançó preferida. Tinc esperança. 

 

Salvador és actualment un dels pocs constructors i reparadors de barraques tradicionals a Catalunya. Creacions sostenibles que enriqueixen el paratge, turisme i patrimoni del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Les treballa com fa mil anys, aprofitant el llegat que li ha transmès David Monllau i els recursos naturals que li brinda l’entorn.
 

Com et vas iniciar en l’ofici de barraquer?

Va ser en David Monllau, l’any 2000. Poeta, constructor i també promotor de l’arròs ecològic al Delta de l’Ebre. Ell havia viscut en una barraca de menut, sempre parlava de les barraques. Van ser dos homes de St. Jaume que li van ensenyar com fer-les. Fa uns 20 anys, quan casi no quedaven barraques al Delta, se’n va fer una per viure-hi. Creia que lo millor era donar exemple. Des de llavors n’hem construït unes 50 més. Ara està jubilat.

 

I ara ets l’únic artesà de barraques a Catalunya.

Sí, i potser seré l’últim.

 

Li està ensenyant a algú l’ofici de barraquer?

No. A qui li he d’ensenyar si no em deixen fer barraques? A mi no m’agrada enganyar a ningú, quin sentit té aprendre l’ofici si com a molt acabarà fent alguna reparació? Si no canvia res en mi l’ofici de barraquer s’acaba.

 

Explica’m això Salvador.

La nova llei de construcció de masos no distingeix una barraca d’una caseta de camp. I és tan i tan restrictiva que és pràcticament impossible fer-ne de noves. Hauria d’haver-hi un decret específic que permetés fer-ho. En pesca tradicional per exemple, a Mallorca, van fer un decret per conservar unes arts de pesca en perill d’extinció. Lo primer pas es reconèixer la barraca.

 

L’administració no la reconeix?

L’any 2009 la Generalitat va fer una catàleg de masies i cases rurals. Es podien catalogar totes les edificacions per diferents usos: raons ambientals, arquitectòniques, històriques, socials i paisatgístiques. I en el seu índex la nomenclatura de Barraca ja no sortia, tot i ser les edificacions que més acompleixen totes les raons. Entenc que qui va fer el catàleg des de Barcelona desconeix les barraques. Com que no sortia els ajuntaments d’aquí van deixar de catalogar-les, fins i tot en van derruir alguna enlloc de reparar-la.

 

Però en canvi les barraques que oferiu al turisme tenen tota la documentació legalitzada. 

Sí, com qualsevol altre allotjament. Són incongruències. Urbanisme mos dona la legalització,  Turisme les subvencions i quan fan el catàleg no les inclouen. No s’entén.

 

El desemparo administratiu condemna a la desaparició un dels emblemes patrimonials de les Terres de l’Ebre. Costa d’entendre.

Hem fet al·legacions. És la nostra lluita però ens trobem sols.

 

Ens hi sumem.

 

Explica’m Salvador, com les fas tu les barraques?

Com fa mil anys, en les mateixes tècniques que han anat passant de generació en generació.

 

I com es feien fa mil anys?

Són tècniques ancestrals que segueixen sent vàlides avui en dia. Com cosir el cul de la barraca, molt exposat al vent, en bordís d’olivera borda. O per exemple, tallar les canyes a l’empelt de Nadal o a la lluna vella de gener i febrer, garantint així que les canyes duren més de 200 anys.  Si les tallem a la primavera o l’estiu als 10 anys se solen fer malbé.

 

Per què passa això?

Diuen que on no hi ha menjar, no hi han rates ni formigues. En les canyes passa el mateix, si les talles quan hi ha sàvia els bitxos es queden allí dins i van menjant.

 

Construccions 100% sostenibles i de quilòmetre zero

 

Quins elements s’utilitzen per fer una barraca?

L’estructura és de fusta, les parets i el sostre de canyes, l’arrebossat que cobreix l’estructura és de fang i palla, la teulada de borró, lligada en cordell d’espart bullit que encara el fan de manera artesanal per la zona de Múrcia i Almeria. Materials que et donen el millor aïllament tèrmic i acústic. Aquí al Delta la teulada la cobrim en una xarxa perquè estem en un parc natural en pocs arbres i molts ocells, així evitem que vinguin a fer el niu a la teulada, i ens estalviem les gotelleres.

 

Si no pots fer barraques Salvador, a què et dediques ara?

A reparar les que ja hi han, al turisme i ara estic en un nou projecte de para-sols ecològics fets en borró i de manera artesanal.

 

Parla’m dels para-sols.

Mos hem de reinventar! Fa 30 anys quan el Delta de l’Ebre es va declarar Parc Natural es va prohibir collir qualsevol tipus de planta, inclòs el borró, que va convertir-se en una de les plantes més protegides. Lo borró és la planta més resistent, la que millor sosté les dunes, i les dunes són la millor defensa per a la regressió de la costa. Però el borró també és la planta en la que es fa la teulada d’una barraca. Automàticament van declarar les barraques a mort.

 

I que vas fer?

Vam plantar casi dos hectàrees de borró fora del Parc Natural, dins del Delta. Ho va plantar David Monllau i natros hem heretat el camp. Al principi no podíem fer barraques, per a fer la primera segada del borró necessites 3 anys. Plantes l’esqueix, el cuides i no el segues fins que no fa 50 o 60 cm. A partir d’aquí es pot collir cada dos anys.

 

Quin cost té fer una barraca?

Des de 70.000€ a 150.000€ depenent de les dimensions sobretot. Sol ser un 20% menys que una construcció normal. En una barraca és tot artesanal, per tant entra més mà d’obra. Conrees el material, el treballes i fas la construcció des de quilòmetre zero.  Hi ha molta gent interessada en fer-se’n però es topen amb l’administració.

 

Quant de temps necessites per fer-la?

En uns 4 mesos es pot fer una barraca estàndard. Depèn molt del temps, per exemple, quan enfangues una barraca no saps si se s’assecarà ràpid o no, depèn de com bufa el vent.

 

Què és lo Delta per a tu Salvador?

Lo Delta és un dels llocs on pots veure més la impermanència de les coses. Lo riu afegeix, lo mar s’ho endú i el vent ho esborra o canvia de lloc. L’arròs va pintant els colors en cada època de l’any. Però el Delta no és només terra i aigua, majoritàriament és cel. D’un horitzó casi circular que sembla que no té principi ni fi, no pots trobar demà tot allò que sabies ahir.

 

Et brillen els ulls.

Hauríem de pensar més com los massais, quan diuen que la terra no és una herència dels nostres pares, sinó un préstec dels nostres fills.

 

Maite Mestre

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.