TERESA MARTA BATALLA – CERAMISTA

TERESA MARTA BATALLA – CERAMISTA

Compartir:

Edat: 59 anys  |  Naixement: Bcn |  Viu a: Roquetes

 

PASSIÓ PEL FANG. Crec en l’home i les seves capacitats. M’emociona la cançó d’“Alfonsina i el Mar”. La Ceràmica em fa lliure. Sento l’actualitat incerta, absurda i massa cops injusta.

 

La Teresa comparteix des de fa 10 anys el projecte de El Raval de l’Art amb el seu company de vida, l’artista Rainer G. Schumacher. Un centre d’art i de formació independent ubicat a la Raval de Crist-Roquetes.

Què et va fer ceramista?

Sempre he jugat en fang, des de molt petita. Quan vaig haver de decidir què estudiar vaig triar el disseny gràfic. Suposo que no vaig pensar en la ceràmica com a sortida professional. Quan gairebé havia acabat disseny gràfic em vaig posar a estudiar ceràmica i ja tot va venir rodat.

 

Què va passar?

Anava a una escola a aprendre ceràmica. La noia que ho portava em va agafar com ajudanta, cobrava algo i vaig començar a estudiar i a ensenyar. Jo crec que vaig escollir la ceràmica perquè ho portava dintre.

 

No vas acabar disseny?

Un dia li vaig dir al meu professor de disseny que no presentaria el projecte final, que ho deixava per fer ceràmica. De sobte em vaig trobar que amb la ceràmica era lliure per fer lo que em donés la gana. Amb el disseny fas lo que el client vol. La seva reacció encara em va fer sentir més segura.

 

Què et va dir?

“La ceràmica és un art mort i fora de la societat” – doncs deu ser aquesta cosa alternativa… Potser és per això que m’agrada, perquè està fora de la societat. I tenia raó. En realitat és veritat. És una professió molt insegura perquè mai saps si ho acabaràs venent, però molt lliure.

 

Però viviu de la ceràmica. 

La bijuteria es ven bé. Fem cursos, tallers… amb el temps he descobert que m’agrada donar classes i combinar-ho amb la creació de peces. De vegades amb el Rainer marxem fora a vendre: Holanda, França, Alemanya, Anglaterra.. són països que tenen cultura de la ceràmica.

He d’anar anar a posar menjar a les gallines i als meus animalons…

T’acompanyo.

 

Artesana o artista?

És una pregunta molt difícil. On està la barrera? És la manera en com t’enfrontes a la cosa creada. L’artesania sempre ha estat lligada a la utilitat. L’art normalment és per no utilitzar, i no copia. Jo busco el punt que diferencia l’artesania de l’art, que és la peça única. L’artesà treballa en un procés manual fins a l’excel·lència. Prefereixo artesana, sí. Artesana creativa!

 

Tens una tècnica única Teresa. Me’n vols parlar?

Treballo sense torn i amb un tipus de decoració incisa o esgrafiada que creix al moment que creix la peça. Lo habitual és fer una ceràmica i després una decoració pintada a sobre. Potser lo que diferència la meva obra és que la decoració està integrada en el moment de fer la forma.

 

Quina és la teva inspiració?

Tinc un amor especial per la ceràmica neolítica i aquesta és la meva inspiració, la influència més forta que tinc. Amb el temps he anat incorporant tècniques primitives fins trobar aquest llenguatge propi del que et parlava. M’encanta la ceràmica primitiva, la dels primers creadors. Quan veig treballar a les africanes m’emociono.

 

Creus que l’educació que vas rebre va influir en la teva professió?

Per casualitat vaig estudiar en una escola lliure. Feien fang, dibuix, manualitats, tallers, teatre i et feien pensar… fa 5o anys! Van potenciar la meva part creativa i això va influir en que estigui fent ceràmica.

 

Què és el que et fa més feliç?

La meva parella és lo que em fa més feliç. La vida en parella, que treballem junts i tenim un projecte comú. Jo trobo que lo més important a la vida és l’amor, més que la feina o el lloc on visc. Una persona com el Rainer, tan interessant i que a sobre tinc la sort de què m’estima és lo que em fa més feliç. Després la feina, perquè la meva feina és molt maca.

Maite Mestre

 

 

GALERIA D’IMATGES

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.